Maria Montseny, és biòloga ambiental i doctora en Ecologia marina. La seva investigació és centra en la conservació i restauració ecològica d’ecosistemes marins profunds. En l’actualitat, és investigadora post-doctoral al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona (UB) i forma part de l’equip científic del projecte LIFE Ecorest. A més d’embarcar-se a campanyes oceanogràfiques, treballa colze a colze amb les confraries de pescadors participants al projecte per a restaurar i retornar a les zones marines protegides els organismes que rescaten de les xarxes de pesca.
Quina funció exerceixen les gorgònies, coralls, esponges i d’altres organismes sèssils a l’ecosistema? Per què són tan importants?
Les gorgònies, coralls, esponges i altres organismes bentònics són essencials per a l’ecosistema, ja que, gràcies a la seva estructura, proporcionen l’hàbitat i refugi idoni per a moltes altres espècies. Formen boscos de gorgònies on es concentren fases larvàries i juvenils de peixos d’espècies d’interès comercial, com les llagostes. A més a més, aquests organismes tenen un paper clau en el cicle de nutrients. Així doncs, la pèrdua i deteriorament dels boscos de gorgònies pot tenir conseqüències per a tot l’ecosistema i arribar a afectar a sectors econòmics, com la pesca.
Què tenen de singular els boscos de gorgònies en el Mediterrani i, en particular, els que habiten a Catalunya, a les zones d’actuació del projecte? En quin estat es troben?
Els boscos de gorgònies presents a les àrees d’actuació del projecte es troben a la plataforma i al talús continental, entre els 40 i 550 metres de profunditat. Aquests boscos són nuclis de biodiversitat que concentren una gran varietat d’espècies, algunes d’elles espècies vulnerables, amenaçades i de creixement lent. No obstant això, aquests ambients també són zones d’intensa explotació pesquera des de fa dècades, fet que ha deteriorat l’estat de conservació dels boscos de gorgònies i fa necessari plantejar mesures de protecció.
Des de fa uns anys, part de les vostres investigacions es centren a avaluar com evolucionen aquestes poblacions, tant de manera natural, com implantant mesures de restauració ecològica per accelerar els processos de recuperació. Quins resultats heu obtingut?
Donada la importància d’aquestes poblacions, fer un seguiment del seu estat de conservació és clau per preveure grans canvis en l’ecosistema o avaluar l’efectivitat de les mesures de restauració. Monitoritzar aquestes poblacions tan profundes és tot un repte per a la tecnologia i la ciència marina. A més, les gorgònies i els coralls són organismes amb cicles vitals molt llargs i creixement lent, fet que dificulta detectar una millora significativa en pocs anys.
Tot i així, gràcies a les imatges obtingudes amb Vehicles Operats Remotament (ROV), hem pogut detectar inicis de recuperació en les àrees marines protegides on fa anys es va prohibir l’activitat pesquera, i confirmar l’èxit de la tècnica de restauració utilitzada.
Com creus que el projecte LIFE ECOREST pot contribuir a impulsar aquesta recuperació? Quins són els seus punts forts?
El projecte LIFE ECOREST contribueix de manera directa a la recuperació dels boscos de gorgònies, esponges i altres organismes bentònics a través de dues vies principals. D’una banda, mitjançant la restauració passiva, ajuda a crear àrees marines protegides on es prohibeix la pesca. D’altra banda, mitjançant la restauració activa, retornant a aquestes zones protegides els organismes bentònics que els pescadors capturen accidentalment.
Un dels punts forts del projecte és la participació d’un actor clau, el sector pesquer. És important que les accions de restauració i conservació incloguin els protagonistes que treballen diàriament en aquests ambients, fent-los partícips de la seva protecció.
Un altre punt destacable és la simplicitat i efectivitat de la tècnica de restauració utilitzada, coneguda com a mètode Bàdminton. A diferència d’altres tècniques, i tot i la dificultat de treballar en àrees profundes, aquest mètode es caracteritza per ser econòmicament assequible i aplicable a una gran escala espacial.
Per què és innovadora la metodologia de restauració que utilitzeu?
El mètode Bàdminton és una metodologia innovadora per a la restauració de poblacions de gorgònies en ambients profunds, un camp no tan estudiat com els hàbitats més superficials. A diferència d’altres mètodes utilitzats en restauració profunda, aquest no requereix tecnologia sofisticada, fet que redueix significativament el seu cost. A més, permet abastar grans àrees de restauració i inclou el sector de la pesca local, fent-los partícips de tot el procés de restauració.
Quins resultats destacaries de les campanyes oceanogràfiques que heu desenvolupat al projecte des de la Universitat de Barcelona i l’ICM-CSIC?
L’equip científic de l’ICM-CSIC i de la Universitat de Barcelona ha realitzat campanyes oceanogràfiques que, en una avaluació preliminar, han permès trobar diferències entre les zones on es permet la pesca i les zones protegides, almenys des de fa un any. En les zones protegides, s’han detectat indicadors de recuperació del llit marí i l’assentament d’algunes espècies bentòniques, evidenciant l’inici de la recuperació de l’ecosistema.
D’altra banda, s’han pogut detectar les primeres colònies que van ser retornades amb el mètode Bàdminton, corroborant que es trobaven en bon estat. Els esforços de seguiment i conservació continuats seran crucials per garantir l’èxit a llarg termini d’aquestes regions protegides i promoure la salut global de l’ecosistema marí.
Els pescadors participants al projecte ja han iniciat les devolucions al mar d’exemplars recuperats a aquaris instal·lats a les confraries. Què destacaries de la seva tasca? Com valores el treball conjunt entre sector pesquer i comunitat científica?
La tasca dels pescadors en el projecte és molt important, ja que per una banda proporcionen els organismes a restaurar i per altra ens ajuden a retronar-los a les zones protegides. El treball conjunt entre científics i el sector pesquer està sent enriquidor, destacant l’intercanvi de coneixement i experiències.
Els pescadors han estat treballant en aquests ambients durant anys i són conscients que també han d’apostar per recuperar i mantenir l’estat de conservació dels fons marins si volen que el seu sector sigui viable.